Cascs per tots els gustos.

El dissabe passat vaig posar aquests cascs a la web de totmoto.

Ho comento perquè són els cascs més xungos que he vist mai.
Un gòtic (perquè no crec que ningu més compri un casc d'aquests) que es foti un pinyo amb tots aquests remaxes i punxes, com a mínim, s'ha de quedar clavat al terre.

I ja que parlo de cascs curiosos, el mateix dia vaig penjar aquests altres cascs per a tios durs de veritat. Que com diria un colega de la universitat, pixen filferro i caguen napalm.

Algu ha dit spam?
Nahhhh.

Bofh a la espanyola

Avui el Juanan m'ha linkat aquest blog: Wardog y el Mundo

Es un bofh que explica les seves historietes per una empresa anomenada killminds.
M'ha tingut enganxat tot el dia.

Hi ha perles com la seguent:

"Tiro del cable de corriente.
-¡Qué has hecho!
-Ha sido sin querer. ¿Habías guardado?
-¡No!
-Mejor, así te queda más espacio en el disco duro."

No apte per lusers (si, amb u)

Una mica més de cultura b.a.s.u.r.a

L'altre dia van arribar un carregament de semmarretes freacs que vam comprar entre uns colegues a Don Robot.

Va arribar una a la qual el meu nivell de frikisme no hi arribava. Posava: "Machete".

Això es va remediar veient aquest video.



Obviament encara no he tingut temps de veure la sessio de Grindhouse del Tarantino and cia. I per tant no havia vist cap dels mítics trailers falsos.

El millor doblatge de la història dels videojocs

Avui al despatx, parlant de jocs de pirates, m'han ensenyat una joia de video:
El que possiblement és el pitjor doblatge de l'historia dels jocs comercials.

Aqui va la perla:


Super virreina-choleitor!

La Confusion, finiquitada.

Per fi m’he acabat el 2on llibre de la Confusion, que alhora és el segon volum del anomenat Ciclo Barroco de Neal Stephenson.

Dic per fi per què deu fer ja 5 anys que vaig fer el meu primer intent fracassat de començar el primer llibre del Criptonomicon. Aleshores encara no estava preparat per un llibre tan dens.
Va ser un sant Jordi, que em van regalar aquest llibre i va néixer una llegenda.
(De fet en van néixer 2, ja que aquell mateix any jo vaig correspondre al regal amb el Juego de tronos, el primer llibre d’una altra saga que té tela)
La qüestió és que a la segona va entrar, i vaig disfrutar com un "enano".
Després, amb la segona i tercera part em vaig partir la caixa com no ho havia fet amb cap altre llibre, i això que se suposa que és un llibre seriós.

Al cap d’un temps, sense preses ja què el criptonomicon és autoconclusiu, vaig començar amb el primer llibre de la serie Azogue (que alhora és el primer volum del ciclo barroco, on els protagonistes son els avantpassats del criptonomicon).
Potser vaig trigar bastant pensant que era impossible que l’autor superés el nivell del Criptonomicon.

Anava errat, vaig devorar el toston que es el primer llibre del Azogue.

Hi ha qui diu, que aquest llibre es una espècie de firewall que filtra a la gent que no mereix disfrutar del cicle barroc. Si és així, bé em vaig saltar el firewall i vaig atacar el segon (molt canyer) i el tercer llibre.
Aquí apareixen Jack Mediapicha Shaftoe i la Duquesa Eliza, els 2 personatges més "liantes" que he vist mai. Cadascú amb el seu estil: ell a cop d’espasa i ella a cop de talonari (o l’equivalent de l’època)

I finalment he arribat als 2 llibres de la Confusion, en comparació amb els quals, les aventures d'aquests 2 persons en els anteriors llibres es podrien considerar un bermut.

Nomes tenen una descripció: Super Epic.
Quant ja donava a cert personatge per mort, apareix i monta tals pollos que et fa preguntar si realment amb els 40 anys que té de vida es poden fer tantes coses.

Ara toca el tercer volum del cicle, anomenat El Sistema del Mundo, que espero que mantingui el nivell. (Per sort molta gent que l'ha llegit afirma que així és)

I a que ve aquest rollo? Suposo que m’encanta fer spam de les coses que m’agraden.

Un consell per qui es decideixi a llegir aquests llibres: Armeu-vos de paciència i sentit del humor (el del autor a vegades és bastant negre), no és un Harry Potter o un Codigo da Vinci

Svenska Facts

Bojos pel self service.

Aquesta Setmana Santa hem estat visitant Stokholm i hi ha dos coses que ens han cridat l'atenció: el tipus de restaurants que hi ha allà i la valentia de les sueques.

Respecte al tema dels restaurants, gairebé la majoria són self service. Tu entres, vas directe a la barra, demanes el teu plat, pagues i ja més tranquil·lament, com si fossis a casa teva t'agafes tota la resta: coberts, amanida de col amb pebre (que no falti!), begudes, gots i demés. Fins i tot els restaurants japonesos funcionen de la mateixa forma. Sopa de miso i te verd a granel.

Deixo una imatge d'una paradeta d'aquestes. Vam fer la foto d'estrangis no fos cas que pensessin que érem (més) guiris (del que som), jeje

Per l'altra banda està la valentia de les sueques. Quan a -5ºC a penes teníem temps d'amagar el nas entre els plecs de la bufanda, les sueques es passejaven en mitgetes i faldilla com si estiguéssim en ple estiu... brrrr! Quin fred!

Si veient aquests Facts us agafen ganes de visitar Stokholm, però esteu indecisos perquè Newcastle també us atrau molt, deixo un vídeo que pot ajudar a prendre aquesta difícil decisió:

Per fi, QVMT 3ra temporada.

Després de posar-vos els trailers de -Que vida mas triste- , ja s'em pasava avisar-os de que la tercera temporada ja ha començat.
En concret, ja porten 3 episodis:

Aquí els teniu:

Episodi 1:




Episodi 2:



Episodi 3:

MR. Driller clon (vicio! vicio!)

Despres de viciarme infinitament a la demo del Mr. Driller del Xbox live, he trobat un clon megacutre, per internet. Però bueno, millor que res. Tot i així és bastant divertit, i més difícil que l'original. Soble els gràfics.... els gràfics fan pena XD

Aqui el teniu.

El joc de la vida

Avui he tingut ua visita amb el tutor del projecte per parlar del meu projecte dels algoritmes genètics.
La gràcia dels algoritmes genètics, no es la de resoldre problemes, sino que fan que tota conversa degeneri sobre temes biologics diversos.

En una d'aquestes divagacions avui he descobert el joc de la vida.
En resum: es tracta d'una simulació de cel·lules, que estan en una cuadricula i en cada casella poden apareixer o desapareixer cel·lules depenent de les caselles ocupades que tinguin al voltant.

Aqui hi podreu jugar. (Botonet que posa "Enjoy life")

Sembla mentida com unes regles tan senzilles puguin crear unes estructures tan complexes. Visca el Caos.

Quan us canseu de jugar, probeu de carregar(boto Open) patrons ja fets.
El Breeder, per exemple, és flipant. (sobretot en el zoom 0)

Atenció, el joc enganxa.

Rabo Art

Ultimament no estic molt inspirat, ni amb el blog ni amb el PFC. Menys mal que tinc algun que altre post preparat de recanvi (potser això no s'explica?) i a la Nadia preparant "facts" de diferents països.

La questió és que despres de veure, ja fa temps, la película de Superbad (Supersalidos), vaig quedar encantat amb una part d'aquesta: els credits.

Unes obres de art força curioses, i un tant obscenes.

StormBastard is proud to introduce: El nen que no podia deixar de dibuixar rabos.