The internet for dummies

Us poso un fragment de IT crowd que em va fer riure molt xP

Primera part: The elders of the internet

Segona part: Breaking the internet

Sense els lusers, el món seria massa avorrit.

Gamestorming: Premi del Public

Ja trigava a comentar la notícia.
The End Of The World (es a dir, nosaltres :P) ha guanyat el premi del públic en el concurs de creació de videojocs del Gamestorming.
I com diu el Dani, "estamos más contentos que un tonto con una piruleta en forma de lápiz!"

Per celebrar-ho, aquesta setmana penjarem al internecs la demo que ens va fer guanyar (boss combat inclusive).

El premi del jurat (alias premi gordo) se l'ha endut el joc del master de la UPC Agedya. Felicitats nanos!

Per rematar la notícia, enganxo una foto robada de akihabara blues fent posturitas al stand de Izanami G-Works.

Tinc una bola d'energia a la barba!!

Noves temporades

Despres de tanta noticia relacionada amb els videojocs que estic fent/fare, avui toca una mica d'offtopic.

I és que s'estrena la tercera temporada de The IT Crowd. Tot fan que es precii ja ho deu saber, però aqui estic jo per si de cas.
Aprofiteu per baixar aquí el primer episodi mentres quedin seeds.

Encara no he acabat. En aquest blog (la Nadia i jo :P) també som fans de "Que vida mas triste", videoblog que ara esta publicant la Sexta. I per tant també us redigire a la pagina on hi ha tots els episodis que la Sexta ha emès fins ara.

Per veure els episodis per ordre cronòlogic, s'ha de començar amb els ultims de l'última pàgina. Vamos, com dirien ells, a lo blog.

Bon profit!

I'm declaring war...to stress!

The end of the Gamestorming

Nenes, que som finalistes del GAMESTORMING!

Així que el cap de setmana del 6 al 8 Izanami GameWorks tindrà estand propi (encara no sabem exactament per on, segurament sera per Sants) per mostrar el nostre gloriós (modestia apart) The End Of The World.



Gràcies Pau (també finalista), per avisar-nos del concurs 1 setmana abans de que finalitzés el plaç d'entrega del concurs. El temps just per preparar la documentació, rescatar una build que teniem per allà, arreglar 4 bugs i montar el primer nivell.

Si és que...aquestes coses si no es fan a última hora, no es fan amb autèntic amor.

The Hardcade Project

Buenas nois i noies, freaks i currantes, gent sana i vegetarians.
Avui estrenem un nou blog!! Si, un altre!

Per celebrar que ja tenim un grup de projecte pel videojoc que farem al master de la pompeu, hem obert un blog per anar explicant les nostres olles i, bàsicament, fer propaganda. :p

Així que tots els que volgueu estar al dia del nostre petit aport a la proliferació de petits assassins en serie, here we are:

The Hardcade Project.

El papi passant desapercebut per jugar al nostre futur joc.

Episodi Pilot de "Canción de Hielo y Fuego"

Fa temps, tot tafanejant els grups del Facebook, vaig acabar agregant a un de la genial saga A Song of Ice and Fire (Canción de Hielo y Fuego). Gairebé mai entro per mirar les notícies que hi publiquen, però ahir per curiositat vaig llegir els darrers comentaris de la gent i per sorpresa meva vaig descobrir que el dia 11 de novembre (fa dos dies) han donat l'aprovat per gravar el primer episodi pilot sobre aquesta genial saga. Si té èxit, aviat podrem gaudir de la història en una sèrie de televisió ^^

Per més informació consulteu de la ma del mateix George R.R. Martin en el seu Not A Blog.

Finalment dir, que si hi ha algú que no sap de quina saga de novel·les estic parlant, que faci un pensament i vaig sense més dilació cap a la llibreria més propera i demani el primer llibre de la saga anomenat Juego de Tronos. Aventura assegurada.

Winter is coming.

Portada del primer llibre, editat per Gigamesh

Les 10 coses que més odien els programadors

Les (des)gràcies mai venen soles, així que després de torturar-vos amb la foto del friki del post de sota, afegeixo un article molt divertit que he trobat per Internet que parla molt certament de les 10 coses que més odien els programadors.

Link trobat a través d'aquest blog.

L'Arale i la Gatxan intentant fer bona cara després
d'haver rebut 50.000 línies de codi sense documentar.

Perfil d'un Otaku

Navegant per Internet m'he topat amb aquesta curiosa imatge d'un otaku. M'ha fet gràcia, perquè en moltes coses coincideix amb la imatge típica d'informàtic que tenen algunes persones... en fi, només dir que hi ha de tot a la vinya del Senyor.

Comença a circular el trailer del joc

Despres de penjar el trailer del joc al youtube i als nostres blogs (aquest i Izanami GameWorks) alguns blogs ja han començat a fer eco de la notícia.

De momemnt sortim a:

Akihabara Blues
Dandel
Vidas infinitas
Gracias a todos.

Potser haurem de nar pensant en preparar una demo jugable.

El que li falta al joc per ser totally awesome.

Tot un any treballant i aquí el teniu: The End of the World

Per fi ho puc fer públic:

Com alguns ja sabreu, porto 1 any desenvolupant un videojoc per telèfons mobils amb 2 colegues més: el Nando de productor/guionista/game-designer i el Dani d'artista conceptual i pixel artist.
El meu rol ha estat el de programador i game designer.
Durant tot aquest temps he estat liat amb em PFC i per tant he tingut poc temps pel joc, però aquest estiu li hem pogut pegar una mica de canya i el joc ja comença a tenir forma.

Per tant, ara que ja tenim algo per ensenyar, ja ho puc escopir:

-ESTEM FENT UN JOC! Es una passada! I es diu The End of the World!!

No us vull avorrir amb detalls tècnics, tan sols cal dir que el nostre petit bastard està fet en J2ME i esperem que funcioni en un gran nombre de telefons móbils. (sempre que tinguin prou resolució, of course). De moment l'estem testejant amb Nokia N70 i un E51.

Ara per ara estem fent el joc per amor a l'art, pero tenim l'intenció de publicar-lo i fer-nos rics i famosos :p

Aquest és el trailer:



I finalement, le voilà: el blog (o millor dev-blog) que el Nando ha obert per penjar-hi totes les novetats del joc: www.izanamigameworks.com
La veritat és que amb les ganes i olles que l'hi fot el Nando, sembla més una novela que un blog. Highly recomended!
Apa, li podeu fotre canya al vostre lector de feeds.

Guanyadors del Art Futura 2008

Avui hem anat uns quants al Art Futura. Com podriem no anar-hi quant es compleixen tants requisits favorables?:
-Uns 4 jocs del master de la UPF i 2 de la UPC de l'any anterior son finalistes. Aviam com està el llisto....
-La UPF ens tornarà els calers de la entrada.
-I el Teddy Incident és un dels finalistes. Calia estar allà per celebrar tots els premis que guanyessin :p

Finalment, despres d'una dura sessió de vici als jocs finalistes ha començat l'entrega de premis.

Aquí on surtim jo, la Nadia, l'Alicia, i un parell de compis del master beta-testejant alguns jocs.

Ara sí, el que volieu tots saber, els resultats:

-Mención a la mejor tecnología para Number 6 (UPF)
-Mención al mejor sonido para KuKoo Kitchen (Un paio de por ahi)
-Mejor director de arte para The Teddy Incident (UPC). Yeah yeah!
-Mejor diseño para Magical Gloves (NPI)
-Mejores gráficos para Number 6
-Mención especial del jurado al mejor acabado para KuKoo Kitchen

El premio es para Invasion of the Granny Snatchers (UPF)

Altres comentaris:
-Kukoo Kitchen ha entrat a la final ja què han desqualificat al equip del Agedya(UPC) per motius tècnics (es veu que no chutaba en els pc's que tenien)
-No he tingut temps de mirar-me a fondo els curts d'animació, però els minitrailers que han ensenyat m'han deixat amb les ganes.

Per acabar una fotico del team Teddy Incident (els 3 de la dreta) en mig del barullo i passant de la fotògrafa.

De fer fotografies on tothom surt maco i somrient en sap tothom, però a mi em fa gràcia aquesta en que ningú mira a la càmera.
Per fotos boniques ja teniu el post del papi del Teddy.

Series megafreaks: Code monkeys & jPod

Seguint amb la tematica de videojocs que porto un mes matxacant (és el que té fer un master sobre el tema, no veus res més) avui us presento una parell de series que segur que pocs coneixeu.

La primera es diu Code Monkeys, i va d'una empresa dels anys 80 que es dedica a fer jocs. La gracia d'aquesta serie es que està completament feta en pixel art.

Pixel art for the win

Tots els episodis estan a google.video.

La seguent es diu jPod, basada en una novela del mateix nom, també tracta d'una empresa multinacional, aquesta vegada actual, que fan jocs i els pares del protagonista son uns macarras de collons. Aquí hi ha un bon resum.
I per aquí tenim el primer episodi. (4rt video de la llista de l'esquerra)

jPod crew

The Teddy Incident

Bueno, avui us vull presentar el joc en el que s'ha trencat els "cuernos" un amic meu (hola Pau!):
Aquest és The teddy incident, un joc que ha fet amb un parell més de programadors i artistes com a treball del master de creacio de videojocs de la UPC.


La bomba de la notícia és que han penjat el video de tots els jocs d'aquest master a Anaitgames un dels blogs de videojocs més vistes del país (o segons ells, el més vist) i el joc que millor deixen (i l'unic que linquen directament) és el seu.

Pantallazo del joc

Doncs de moment res més!
Acabo de trucar al Pau, que estava al festival de Sitges, el molt parras, per donar-li la noticia (i avisar-lo de que li petara el server del joc xD) i ho ha flipat bastant.

Felicitats mestre, has deixat el llistó ben alt pels que fem el master d'aquest any.

Happy game songs

Ja porto un parell de classes del master de videojocs, i m'ha fet gràcia que el professor de disseny, Daniel Sánchez Crespo, ha començat rajant de varis jocs i comentant alguns que des del seu punt de vista tenen un disseny excelent.

Basicament ha comentat jocs com el Nintendogs, Little Big Planet, ICO i de pasada el Portal.

Tot això a que ve a cuento?
Doncs senzillament és l'excusa per posar un parell de cançons, que fa temps em venia de gust penjar per aquí.

La primera, Still Alive, és la que et canta la I.A de Aperture (que alhora es l'antagonista del jugador) als crèdits del joc Portal. (quan tu ja l'has palmat i ella no)
La lletra cobra bastant sentit si has jugat al joc, però la cançò és catxonda de per si.


Com a extra us linko les millors frases de Glados(la mencionada IA). No tenen desperdici.

La segona, My Patch de Jim Noir, és la bso d'un trailer del Little Big Planet, i es pur "amor" xD

Master de videojocs

A falta de temps per buscar i penjar d'altres xorrades (ja fa uns dies que no postejo), avui us pujo cotilleos personals:
Aquest dilluns dia 6 començo el Master de Creació de Videojocs de la Pompeu Farra, amb el Jake (col·lega i company de la UPC).
Per aquest mateix motiu en Jeik ha obert un dev-blog, on us explicarà una mica les nostres "andanzas" com desenvolupadors indies de jocs. (sona tope de gafapasta eh! indie developer yeah!)

Ara tan sols ens cal trobar un parell d'artistes amb ganes de pencar, i ja anirem penjant , tant en Jake com jo, més noticies.

PD: He començat a currar a mitja jornada a telefonica I+D per poder sobreviure. Que ja és columpiar-se massa acabar la universitat i fotre's a fer un postgrau sense guanyar pasta.

Budapest 2008

Com que la temàtica de viatges ja es va convertint en la meva especialitat del blog, no podia estar-me sense postejar alguna coseta relativa al viatget que vaig fer a l'agost a Budapest.

La ciutat en sí em va agradar molt, suposo que el bon temps i l'amabilitat de la gent van influir força. Les fotos que postejo són algunes de les curiositats que pul·lulen per aquesta ciutat fluvial.

Busos de la època soviètica (?)
A mi que em diguin el que vulguin, però diria que no és normal refrigerar un autobús a lo informàtic: traient-li la tapa a la caixa on hi ha el "hardware".
Hotels per a exhibicionistes.
Davant d'una muntanya plena de gom a gom de turistes amb prismàtics mirant vistes de la ciutat, ens hem trobat aquest hotel que té totalment transparent la paret del bany. Bones vistes assegurades tant per qui està mirant des de dins com per qui està mirant des de fora.
Pebrot nacional.
Els hongaresos tenen pebrots, i molts. Els hongaresos aprecien els seus pebrots i els consideren un producte nacional inigualable. Estic parlant de la paprika. La venen crua i en espècie.
Venedores de punta de coixí (encaje en castellà).
Segur que no sabíeu que encaje es tradueix com a punta de coixí... Bé, la qüestió es que jo tampoc. Ho acabo de buscar al diccionari i m'he trobat amb aquesta curiosa traducció. Doncs bé, a Budapest i per extensió m'imagino que a tot Hongria en general, abunden molt les senyores que fan manualitats. I ja que les fan, tampoc són beneites i si en poden treure profit millor. Així que els llocs més turístics de Budapest s'omplen amb senyores com les de la foto, tot oferint els seus mantells i tovalloles.
Barbie hell
Finalment postejo aquesta foto d'un aparador que tenia unes Barbies esquarterades. En un post anterior sobre els Deutsche Facts ja vaig posar una foto d'un aparador semblant a Frankfurt, l'únic que aquesta és més gore, jeje

You wouldn't steal a car....

But sure you will download "La Ley innata"

El nou cd de Extremoduro, que consta de una sola cançó de 40 i tants minuts.

Ja que això m'ha quedat curtissim, aprofito per una altra noticia:

El dia 13 de novembre s'acabara el món per alguns (espero que a mi no menganxi aquest particular armaggedon).

Avis,warning, achtung!: No sera com el fi del mon de pa sucat amb oli del CERN, aquest és real. Els afectats no sortiran de casa en mesos.

Per si el 13 comences l'apocalipsis, que no us agafi sense haver vist el "best trailer ever" xP

Musica per conduir

Ara que ja tinc el carnet i la Nadia ja acaba el projecte, ja no puc escaquejar més.

Destinity is awaiting me! L'hauré de dur al Ikea dels @$&#!

Per tant de que el viatge no sigui tant horroròs he decidit fer-me un cd de motivació pel cotxe, i ja de passada fer-lo en plan ambientació automobilística.

Aqui van alguns dels temes que l'hi fotre i aviam si se us acudeixen alguns més. Need help.

Començarem incloent tota la BSO del joc de megadrive Rock 'n Roll Racing.

Deep purple - highway star

Steppenwolf - Born to be wild

Black Sabbath - Paranoid

George Thorogod - Bad to the bone

Alguna versió de "The Peter Gunn" Theme" by Henry Mancini

Radar Love - Golden Earring

Després hi tenim un parell de cançons canyeres d' Offspring que també venen bé al tema.

Bad Habbit , Staring at the Sun i D.O.A

I a partir d'aquí ja venen algunes cançons sueltes com:

Beach Boys - In my car

Fear factory - Cars (l'original es del Gary Numan)

Satanic Surfers - evil 2 & 3 (2 bonus tracks que alhora son versions de ves a saber qui)

I bé ara mateix aquí acaba la llista i s'accepten proposicions.

L'autentica missió d'aquest CD es fer-me quedar com un capullo en mig de la retenció de la diagonal de les 20:00.

It's out there

El què? Surprise! El nou navegador web de google: Chrome.

Ja el podeu descargar, és completament gratuït i de codi lliure.

Estreno el navegador escribint aquest post.

Personalment, el trobo una mica assèptic. Però per gustos colors, amb un mac, o senzillament per anar de pro, pot quedar molt bé.

Potser demà em passo per totmoto i els hi instalo, per què el facin servir a l'hora de mostrar la web als clients. :p

Cosetes que té, així a simple vista:

-Un sistema de pestanyes com el del firefox però per fora. Mes una molestia que no pas ajuda.

-El buscador de google integrat a la barra de direccions. No he tingut per temps per provar la seva utilitat, però promet ser bastant comode no haver de passar per la pagina de google o montar-se una google toolbar.

-Finalment una curiositat que m'ha encantat:

Un mode per navegar d'incògnit. Sense guardar cookies ni historial.

Realment els de google saben la resposta a: what is the internet for?.

La pregunta que queda és: val la pena passar-se al Chrome?

Si s'usa tan sols el IExplorer, la resposta es SISISISISISI!, per favor, mi dosis de internet!, Si!

Però tenint el firefox, my own personal bitch (és una zorrita taronge o no?), amb els seus plugins i les seves pijadetes (i la força del costum també ajuda) doncs.... el temps dira. 

Potser de moment pot estar bè com a navegador auxiliar.

I aquí acaba aquesta petita dossis de spam.

Si us el voleu descargar, us torno a posar el link (per als més vagos). Descargar Google Chrome.

Però tranquils, tant si us instaleu el Chrome o no, el meu cosí continuarà fent posturites per impressionar a les nenes. 

Mundodisco als quioscs

Avui mentres el meu avi feia zapping, he vist que anunciaven per la tele una coleccio de altaya dels llibres de Mundodisco, la genial obra de cachondeo/fantasia de Terry Pratchett.

Ja està a la venta el primer llibre de la saga, El Color de la Magia, per menys de 3€.

Una pega que veig és que s'han passat l'ordre dels llibres totalment pel forro.
Així que per saber com continua el 1er llibre, caldra esperar uns 6 fascicles.
Un altre tema que veig, és que ,de moment, nomes auncien uns 15 llibres i en són bastants més.

Tot i aixi, sembla que valdrà bastant la pena.
Esperem que puguin treure a la venta tots els llibres existents (i traduits) de la saga.

La gran A'Tuin flotant cap al quiosc més proper.

HELL-o Kitty

Bueno, doncs jo també m'he acabat engrescant per penjar un dibuix en el mateix concurs. Des d'aquí dedico una salutació molt gran al Pau, que m'ha ajudat a colorejar la noia. El fons i la font de manà de darrere és feina meva... ejem ejem suposo que es notarà una mica :P

Per cert, hi ha hagut una petita controvèrsia sobre què és el flascó vermellós que li penja a la noia de l'espasa... què diríeu que és?

Charsi's curse

Fa temps que no postejo dibuixos per aquestes terres del "internecs".

Avui s'han ajuntat 2 facts: estava inspirat i el Pau m'ha mostrat un concurs de dibuix amb el llistó més aviat baixet (a més a més s'assignara un guanyador aleatori).

El concurs és sobre el mon del Diablo 2 i ha de tenir una espasa com a protagonista.

El dibuix que he fet és una mica trunyito, però té la seva gràcia.
Per sort el Pau (que també ha presentat un dibuix) m'ha fet una mica de photoshoping in the nait.

Així que tan sols ha calgut canviar la composició de l'escena (més que res per què el "Varvarito" apunti a l'espasa que toca), posar els textos i a pujar-lo al concurs.

Aquest és el dibuix tal qual s'ha escanejat. Es titula Charsi's Curse (Charsi es el nom de la venedora d'armes i armadures del Diablo 2):




I aquest es el dibuix, retocadissim, que he presentat:



Una petita diferencia, eh!?

Màlaga 2008

Fa un parell de dies que acabem de tornar de la Feria de Màlaga del 2008. Entre festa, tinto de verano, fritura malagueña i ampolles de Cartojal, hem pogut capturar algunes imatges que ens han fet molta gracia.

El dominguero. (Personaje típico). El vam pillar amb la seva filla en el passeig marítim del Pedregalejo un diumenge a la tarda. Més mític impossible.

Miguelito el cariñoso. Un "chiringuito" de fritures en el mateix passeig. El nom ens va causar una profunda impressió. Només per això ja valdria la pena anar-hi a sopar XD

Perrita sevillana. Amb la passió per les festes, hi ha gent que fins i tot disfressa el gos! Això sí, un olé pels amos, perquè han cuidat fins l'últim detall del vestit. Mireu com posa davant d'una càmera! Tota una artista. M'encanta :D

Hablar con Dios i Busco Novia. Aquest són dos cartells que hem trobat, un penjat a l'entrada d'una església i un altre penjat pels carrers de Màlaga. Per si de cas el cartell de la novia es una mala jugada que li estan fent els amics a algú, hem tret el número de mòbil i l'email.

Cuchumbrosity!

Do you know what cuchumbrosity is?

Doncs ara ho sabreu.
M'en vaig de vacances 2 setmanes i us deixo amb l'state of the art de la cutreria musical per què ho descubriu mentre soc fora.

El techno-pollo.


Super heavy: La amapolita de arahuay (o també coneguda com la borratxuza del poble)


El màxim exponent del electro pop nacional: Putilatex - Mira una moderna


I finalment el pitjor de tots. Delfin! The cuchumbrosest! (la canço en sí comença al minut 1:45)


Dedicat als meus tiets, que han estat als Andes aquest estiu. (el lloc d'on ha sortit aquest pedazo d'artista)

Si es que internet es 100% cultura.

El post Tripolar

Avui he nat a pendre algo amb el Xavo, m'ha parlat d'un grup de música que fan pop en plan catxondeo i es diuen Manos de Topo, i no parava de cantar-me algo aixi com:
"Morir de celos es algo que hace tiempo no entra en mis planes. Echo de menos practicar tantas posturas elegantes."

Al final he acabat cedint a escoltar la cançoneta en qüestió al seu ipod i m'he quedat flipant de lo cutres que són i de que enganxin d'aquesta manera. Vaia uns catxondos.

Pels que no entreu al link que he posat a dalt, aquí teniu una demo.

Into the pixel

Fins avui que no tenia noticia d'aquest concurs anomenat Into the pixel, en el que es valoren els conceptes més interessants dels videojocs actuals.

Concept art for the win!

Cal comentar que m'ha sorpres com un joc tan normalillo com el Guild Wars tingui uns artistes tan bons. (És el que té més entrades premiades en el concurs)

Els examens que trobarem a faltar

Pels que ja ens haguem llicenciat o els que estigueu a punt:

Trobarem a faltar aquestes grans demostracions de "hijoputez" desmesurada.

O no.


Extret d'aquest webcomic.

Nota: Per qui no vulgui llegir tot el texte, l'ultima pregunta es clau.

Houston, we have a bug.

Tal qual!


Fotografia trobada en aquest blog.

Nous talents de l'expansio del wow

L'Alvarito em diu: "Actualitza el blog tio!"

I jo com a bon minyo, ho faig. Tot i que potser no es trobara el tipus de post que s'esperava, jeje.

La noticia: S'han fet publics els nous talents de l'expansio del World of Warcraft.

A més també surten els de la nova classe de l'expansió, el Dark Knight (com el Batman :P)

Una de les coses que mes m'agradaven d'aquest joc (si, parlo en passat per què el vaig deixar) era pujar les habilitats de crafting i probar diferents configuracions dels arbres de talent.

Ara amb els nous arbres em puc tornar boig. M'he mirat els talents del bruixot, que és el meu personatge principal, i són tremendos.
I amb la calculadora de talents de que he linkat, es pot jugar a fabricar builds de personatrges sense necessitat de tenir el joc.

I fins aquí escric avui, per què al veure tanta info, m'agafa caguera.

Disclaimer: S'ha de tenir en compte que ara mateix aquesta expansió esta en fase beta, i per tant tots els talents poden ser lleugerament modificats.

Tornaré a caure en la tentació¿?¿? :S

Carnets A i B

Finalment, despres de 6 anys apuntat a l'autoescola.
He anat i m'he tret el carnet de cotxe i moto gran. Avui he fet l'ultim examen, el de circulacio de motocicleta.

Un total de 5 examens, entre teòrics i pràctics, és tot el que ha calgut. (que per sort m'ho he tret tot a la primera)

Per tant, conductors i vianants, ja us podeu anar preparant. Jejeje



Aviam si quan sigui un gurú en el món dels videojocs i em surtin els calers per els orelles, aconsegueixo aquest petit trasto.

Vici & E3

Com alguns ja sabreu ahir va començar el E3.
Pels que no ho sabeu, és tracta d'una exposicio anual que es fa a Los Angeles on es mostren totes les novetats del 8e art, o com creuen alguns, els "nintendous" creats per satan que maten nens.
(no he pogut evitar colar aquesta joia de video/lol, impresionant a partir del minut 5)

I a mesura que van sortint noticies, les ganes de vici creixen de forma exponencial.

Ja anuncien autentiques joies com el Fallout 3 o el Fable 2.
També s'han vist pùnyalades traperes com que el proxim Final Fantasy (sempre exclusius de la play) sortira per la xbox 360, i molt més.

Les pagines de videojocs estan actualitzant com a bojes cada pocs minuts.
El meu dibuixant no ve a pencar per què viciara tots els dies fins que acabi el "festival" i jo miro compulsivament els meus feeds cada mitja hora.

Doncs eso, ja esteu avisats.
Aquí un bon resum de les novetats del primer dia.

Masoquisme en super slow motion

Entre el projecte final de carrera i les vacances a Eivissa, ja fa dies que no poso res.

Avui m'ha donat per mirar videos en slow motion.
La ieda era inspirar-me de cara a fer sistemes de particules pel master de videojocs, i, per què no, perdre el temps una estona.

La qüestió és que m'agradaria fer algo per l'estil d'aquest Blood Splatter. (En catanyol seria: Salpicació de sang.)

A lo tonto, entre videos de bitllar, de globus d'aigua i d'altres , d'aquest ultim són increibles els minuts 2:15 i 5:20, que curiosament tenen l'aigua coma protagonista, m'he trobat amb el següent:

Més Voluntaris? Només sera un copet...
Super Slow Motion Punch Fest


Masoquism for the Science.

Code swarm, una galaxia feta a base de commits

Cada X posts amb parides varies en toca un de ben freak.
Per tant avui us deleitare amb un link que em va pasar l'Alvarito, diox del cubata caigut i la pizza cremada entre d'altres proeses.

La cosa va d'un projecte anomenat Code Swarm, que bàsicament agafa repositoris de projectes de codi obert i crea animacions a partir de les dates en que els diferents colaboradors fan commits del codi font.

Pels que no sapigueu de que va tot el rollo aquest de repositoris i commits, aquí va una mica de info.

Els videos resultants semblen una versió en miniatura de la creacio de l'univers. Cada programador amb la seva petita constelació.

En aquest link hi ha els videos i l'explicació de com funciona l'aplicació.

Aviam quan deixen aquest programilla per descarregar i aixi em puc fer un video del meu PFC.

Edito: el programa ja esta per baixar...sempre que no et faci pal compilar-lo tu mateix.

Vida d'una pija a Milano.

Ja posats a penjar videos mítics del erasmus, aquest n'és un que va trovar el Francesc (gran cuiner i piroman alhora) que resumeix la vida d'una pija a Milano.

Aquí hi ha la lletra.

Milano is burning.

Lezione d'Italiano - remember

Ciao ragazzi!

Com que la vida laboral és molt dura i aquestes coses, una tendeix a recordar les bones estones passades quan la vida eren flors i violes com, per què no, les classes d'italià de quan estàvem d'Erasmus a Milano. Teníem una professora molt simpàtica que ens tractava com a nens de parvulari i ens posava cançonetes "infantils" que havíem de coreografiar... cada vegada que la veiem entrar amb la seva ràdio-cassette i un CD començàvem a tremolar i a mirar-nos de reüll... doncs bé, ha passat el temps i ara m'ha vingut de gust tornar a escoltar aquestes cançons italianes, perquè un cop passat el trauma de fer "teràpia de grup" ballant tots juntets a classe, li trobes la gràcia i tot...

Us deixo amb les dues cançons que he pogut trobar per la web i un regalet: una foto de la nostre classe, la 1F.

Saluti!

Traducción para los erasmus no catalano-parlantes ^__^

Ciao ragazzi! (esto sigue igual)

Como que la vida laboral es muy dura y todas estas cosas, una tiende a recordar los buenos momentos pasados cuando la vida eran flores y violas… (esto es una traducción literal bestial. Digamos que es cuando la vida es coser y cantar o cuando no das palo al agua) como, por qué no, las clases de italiano de cuando estábamos de Erasmus en Milano. Teníamos una profesora muy simpática que nos trataba como niños de parvulario y nos ponía cancioncillas "infantiles" que teníamos que coreografiar... cada vez que la veíamos entrar con su radio-cassette y un CD empezábamos a temblar y a mirarnos de reojo... pues bien, ha pasado el tiempo y ahora me ha apetecido volver a escuchar estas canciones italianas, porque una vez pasado el trauma de tener que hacer “terapia de grupo” bailando todos juntitos, hasta le encuentras la gracia y todo…

Os dejo con las dos canciones que he podido encontrar por la web y un regalito: una foto de nuestra clase, la 1F.

Saluti! (esto también se queda como está :P)

Ahora la traducción en italiano…

Es broma… ^^U

2 jocs currats, i 2 de catxondos

Apa, aquí teniu material lúdic (i el que és més increible en mi, molt poc violent) per si em dona per no actualitzar fins d'aqui a 2 setmanes.

Són jocs que he tret del blog de AnaitGames durant aquesta setmana.

Comencem pels jocs currats:

El concepte del portal dut a un joc de puzles 2D fet en Flash. Epsilon

Un joc de rescatar gossos Beagles (com el que te l'Herektor) pero amb un gameplay molt currat. I escenaris creats aleatoriament. Bastant hardcore. Rescue de Beaggles (Cal baixarse el Rar, en el primer link que et donen)

Ara els 2 jocs xorres, els 2 en flash i fets pel mateix autor.

-Un street fighter de marujes amb moviments realistes, es a dir, a bofetades. Es japo i te un anunci al davant. Rose & Camellia

-Finalment un joc de correr pel passadis de l'institut aixecant faldes al teu pas. Super instructiu! Mekuri Master.

"The Colour of Magic" en moviment

Que tiri la primera pedra qui no s'hagi llegit alguna vegada algun llibre del Terry Pratchett.

Bé... pels qui hagueu apedregat la pantalla, aquí hi ha material per començar el vostre peregrinatge.

I pels demés, un regalet:



Més info sobre la sèrie, aquí.

Tots els colgaos d'internet en un sol clip de Weezer

L'altre dia, el 25, es veu que era el dia de l'orgull friki i per una extranya casualitat, uns dies mes tard vaig descobrir aquest clip de Weezer.

Weezer - Pork and Beans


És un tremendo recopilatori de "personatges" (es a dir, colgaos!) mítics del youtube.
No sabria si preocupar-me o no al veure que conec a la majoria, i bé, els que no coneixia abans del clip ara ja se qui són.

Bueno, no puc fer-vos sentir curiositat i despres deixar-os penjats, així que aquí llistaré, per ordre d'aparició, tots els persons que he reconegut.

Aquí la vostra dosis de sabiduria:

-Canon rock
-Numa Numa Boy
-La ardilla més famosa de la red
-Furia nunchaku.
-Diet coke and mentos experiments
-Record guines de posar-se samarretes
-La deplorable "Leave britney alone"
-All your base are belong to us Aquesta potser és massa friki per alguns, és un joc que s'ha fet famós per la traducció del japonés al anglés d'aquesta seqüència.
-Miss Teen USA South Carolina 2007
-Evolution of dance
-Chocolate rain
-Daft Hands
-Daft Bodies
-It's Peanut Butter Jelly Time!
-Charlie the unicorn Aquest surt de fondo cap al final quan es barregen tots al estudi.

Hi ha un parell o tres de referencies que no tinc ni idea d'on surten, però bàsicament, aquest és un bon resum.

Cascs per tots els gustos.

El dissabe passat vaig posar aquests cascs a la web de totmoto.

Ho comento perquè són els cascs més xungos que he vist mai.
Un gòtic (perquè no crec que ningu més compri un casc d'aquests) que es foti un pinyo amb tots aquests remaxes i punxes, com a mínim, s'ha de quedar clavat al terre.

I ja que parlo de cascs curiosos, el mateix dia vaig penjar aquests altres cascs per a tios durs de veritat. Que com diria un colega de la universitat, pixen filferro i caguen napalm.

Algu ha dit spam?
Nahhhh.

Bofh a la espanyola

Avui el Juanan m'ha linkat aquest blog: Wardog y el Mundo

Es un bofh que explica les seves historietes per una empresa anomenada killminds.
M'ha tingut enganxat tot el dia.

Hi ha perles com la seguent:

"Tiro del cable de corriente.
-¡Qué has hecho!
-Ha sido sin querer. ¿Habías guardado?
-¡No!
-Mejor, así te queda más espacio en el disco duro."

No apte per lusers (si, amb u)

Una mica més de cultura b.a.s.u.r.a

L'altre dia van arribar un carregament de semmarretes freacs que vam comprar entre uns colegues a Don Robot.

Va arribar una a la qual el meu nivell de frikisme no hi arribava. Posava: "Machete".

Això es va remediar veient aquest video.



Obviament encara no he tingut temps de veure la sessio de Grindhouse del Tarantino and cia. I per tant no havia vist cap dels mítics trailers falsos.

El millor doblatge de la història dels videojocs

Avui al despatx, parlant de jocs de pirates, m'han ensenyat una joia de video:
El que possiblement és el pitjor doblatge de l'historia dels jocs comercials.

Aqui va la perla:


Super virreina-choleitor!

La Confusion, finiquitada.

Per fi m’he acabat el 2on llibre de la Confusion, que alhora és el segon volum del anomenat Ciclo Barroco de Neal Stephenson.

Dic per fi per què deu fer ja 5 anys que vaig fer el meu primer intent fracassat de començar el primer llibre del Criptonomicon. Aleshores encara no estava preparat per un llibre tan dens.
Va ser un sant Jordi, que em van regalar aquest llibre i va néixer una llegenda.
(De fet en van néixer 2, ja que aquell mateix any jo vaig correspondre al regal amb el Juego de tronos, el primer llibre d’una altra saga que té tela)
La qüestió és que a la segona va entrar, i vaig disfrutar com un "enano".
Després, amb la segona i tercera part em vaig partir la caixa com no ho havia fet amb cap altre llibre, i això que se suposa que és un llibre seriós.

Al cap d’un temps, sense preses ja què el criptonomicon és autoconclusiu, vaig començar amb el primer llibre de la serie Azogue (que alhora és el primer volum del ciclo barroco, on els protagonistes son els avantpassats del criptonomicon).
Potser vaig trigar bastant pensant que era impossible que l’autor superés el nivell del Criptonomicon.

Anava errat, vaig devorar el toston que es el primer llibre del Azogue.

Hi ha qui diu, que aquest llibre es una espècie de firewall que filtra a la gent que no mereix disfrutar del cicle barroc. Si és així, bé em vaig saltar el firewall i vaig atacar el segon (molt canyer) i el tercer llibre.
Aquí apareixen Jack Mediapicha Shaftoe i la Duquesa Eliza, els 2 personatges més "liantes" que he vist mai. Cadascú amb el seu estil: ell a cop d’espasa i ella a cop de talonari (o l’equivalent de l’època)

I finalment he arribat als 2 llibres de la Confusion, en comparació amb els quals, les aventures d'aquests 2 persons en els anteriors llibres es podrien considerar un bermut.

Nomes tenen una descripció: Super Epic.
Quant ja donava a cert personatge per mort, apareix i monta tals pollos que et fa preguntar si realment amb els 40 anys que té de vida es poden fer tantes coses.

Ara toca el tercer volum del cicle, anomenat El Sistema del Mundo, que espero que mantingui el nivell. (Per sort molta gent que l'ha llegit afirma que així és)

I a que ve aquest rollo? Suposo que m’encanta fer spam de les coses que m’agraden.

Un consell per qui es decideixi a llegir aquests llibres: Armeu-vos de paciència i sentit del humor (el del autor a vegades és bastant negre), no és un Harry Potter o un Codigo da Vinci

Svenska Facts

Bojos pel self service.

Aquesta Setmana Santa hem estat visitant Stokholm i hi ha dos coses que ens han cridat l'atenció: el tipus de restaurants que hi ha allà i la valentia de les sueques.

Respecte al tema dels restaurants, gairebé la majoria són self service. Tu entres, vas directe a la barra, demanes el teu plat, pagues i ja més tranquil·lament, com si fossis a casa teva t'agafes tota la resta: coberts, amanida de col amb pebre (que no falti!), begudes, gots i demés. Fins i tot els restaurants japonesos funcionen de la mateixa forma. Sopa de miso i te verd a granel.

Deixo una imatge d'una paradeta d'aquestes. Vam fer la foto d'estrangis no fos cas que pensessin que érem (més) guiris (del que som), jeje

Per l'altra banda està la valentia de les sueques. Quan a -5ºC a penes teníem temps d'amagar el nas entre els plecs de la bufanda, les sueques es passejaven en mitgetes i faldilla com si estiguéssim en ple estiu... brrrr! Quin fred!

Si veient aquests Facts us agafen ganes de visitar Stokholm, però esteu indecisos perquè Newcastle també us atrau molt, deixo un vídeo que pot ajudar a prendre aquesta difícil decisió:

Per fi, QVMT 3ra temporada.

Després de posar-vos els trailers de -Que vida mas triste- , ja s'em pasava avisar-os de que la tercera temporada ja ha començat.
En concret, ja porten 3 episodis:

Aquí els teniu:

Episodi 1:




Episodi 2:



Episodi 3:

MR. Driller clon (vicio! vicio!)

Despres de viciarme infinitament a la demo del Mr. Driller del Xbox live, he trobat un clon megacutre, per internet. Però bueno, millor que res. Tot i així és bastant divertit, i més difícil que l'original. Soble els gràfics.... els gràfics fan pena XD

Aqui el teniu.

El joc de la vida

Avui he tingut ua visita amb el tutor del projecte per parlar del meu projecte dels algoritmes genètics.
La gràcia dels algoritmes genètics, no es la de resoldre problemes, sino que fan que tota conversa degeneri sobre temes biologics diversos.

En una d'aquestes divagacions avui he descobert el joc de la vida.
En resum: es tracta d'una simulació de cel·lules, que estan en una cuadricula i en cada casella poden apareixer o desapareixer cel·lules depenent de les caselles ocupades que tinguin al voltant.

Aqui hi podreu jugar. (Botonet que posa "Enjoy life")

Sembla mentida com unes regles tan senzilles puguin crear unes estructures tan complexes. Visca el Caos.

Quan us canseu de jugar, probeu de carregar(boto Open) patrons ja fets.
El Breeder, per exemple, és flipant. (sobretot en el zoom 0)

Atenció, el joc enganxa.

Rabo Art

Ultimament no estic molt inspirat, ni amb el blog ni amb el PFC. Menys mal que tinc algun que altre post preparat de recanvi (potser això no s'explica?) i a la Nadia preparant "facts" de diferents països.

La questió és que despres de veure, ja fa temps, la película de Superbad (Supersalidos), vaig quedar encantat amb una part d'aquesta: els credits.

Unes obres de art força curioses, i un tant obscenes.

StormBastard is proud to introduce: El nen que no podia deixar de dibuixar rabos.

Deutsche Facts. Fact nº 2

En el post anterior de coses curioses d'Alemanya (Deutsche Facts Pack #Include Facts 1, 2 & 3) em vaig deixar una de ben important!

Tot passejant pels carrers de Frankfurt vam veure aquest aparador... a primera vista pot semblar una botiga hardcore de joguines sexuals...
però si us hi fixeu hi ha butaques i potingues típiques d'una perruqueria!

Jutgeu vosaltres mateixos...

Italian Facts. Fact nº 4

Son Goku és italià!

Us pensàveu que Son Goku venia del planeta Vegeta?
Un pensàveu que Son Goku era japonès?

NO!

Son Goku és italià!

El vam pillar "in fraganti" a lo paparazzi a la plaça de Le Colonne di San Lorenzo a Milà.
Per despistar estava disfressat de punky amb altres col·legues superguerrers. Entre botellón i botellón segur que estaven preparant un pla estratègic per salvar la Terra (una vegada més de tantes).

Ja queda poc per la season 3 de Que vida mas triste

El 4 d'abril crec que era, estrenen temporada.
Hi ha un nou trailer per fer la espera menys agònica.



A algú li sona la cançó del final?
És Zombie Nation de Kernkraft 400 com diuen en els comentaris. Però a mi em sona per un altre motiu, la base de fons de: Poble Killo.

Resenya de la Hanna Montana per la Wii

Ja fa temps que he promès aquest post a certes persones. Ha arribat el moment.
Post totalment orientat a gent que s'estigui avorrint molt i vulgui riure una estona.

Hanna Montana per la Wii (review fet per Gamerah.com)

Si el trobeu massa llarg, o el principi se us fa pesat, aneu directament a l'apartat "¡Cabalga con Hannah Montana!"
A partir d'aquí ja decidireu si voleu llegir més o no.

Oh long John!

Aquest video es més vell que la punyeta, però mencanta.

Bicing + PSP

He decidit pillar-me el bicing, per aquells dies que em fa pal agafar la moto i tampoc vaig tant lluny com per agafar el metro.
Normalment vaig caminant a aquests llocs, pero a vegades hi ha pressa.
Els exemples més tipics són plaça Catalunya o casa del Pau.

Pero com que mai se sap, m'he baixat un mapa bastant currat del bicing en pdf.
Els de la pagina de Bicing son una basura, aixi que he trobat aquest pdf en un blog.

Me'l podria imprimir, esta clar, però aleshores no seria jo. Com a bon freak, m'he baixat el BOOKR per la psp 1.5 que permet llegir pdfs. Demostrant aixi, que la PSP is not only for pr0n.


PD: al final, he convertit el pdf a jpeg, xq el bookr no carrega bé les imatges amb molts colors. Pero es un genial lector de ebooks!

Quan retoqui la qualitat de les imatges de tal manera que no pesin massa i alhora es puguin llegir els carrers les pujo al blog.

Classicazos del youtube.

Un parell de videos antics. No puc parar de riure cada vegada que els veig.

1- La presentadora sueca. N'hi ha algunes que fan cares de fastic, pero aquesta va molt mes enllà. :p



2- Dansa del ventre. Avís per public sensible, es veu algun que altre mugronet suelto.
Si no enteneu com poso un video així al blog, almenys aguanteu fins al minut 1:00 i ho veureu.



3- Es veu que si al youtube poses "stupid bitch", surten videos com aquest:



4- I ja de pas, tenim un anunci del sr. Roca suec. Més sofisticat que el català.



Apa! A cascarla!

Back from the 70's

Bueno, despres d'un salvatge concert de casi 3 hores de "The Mars Volta", amb improvitzacions infinites i gent poseida de per mig, no puc fer menys que deixar-hos algun video.

De moment nomes n'he trobat un parell.

Aquest on es veu un troç d'una canço, sense res a remarcar a part de les posturites y gayoladas del cantant i del guitarrista.

Camarero! un solo!


I aqui on al Cedric (el cantant), despres de 2 hores de concert, en mig d'una improvitzacio llarguissima, li va pillar un atac de "joder, como me molo" i la va començar a liar amb el public del 2on pis.

No es veu molt bé i se sent pitjor, pero entre altres coses, li intenta treure la bamba a un paio, i despres la birra a un amic seu.

A partir del minut 2:30 es quan els de les primeres files, passen de necesitar una dutxa, a necessitar URGENTMENT una dutxa.

Cedric molandose a si mismo.


Despres de la primera hora de concert la cosa anava aixi:

-I quina canço es aquesta?
- NPI

-Juer, almenys et sona de quin disc pot ser?
-Ni guarra.

-Pero et triunfa?
-Catxo!

Un italià cantant a la dutxa

Aquest podria ser un dels italian facts que poseteja la Nadia :p

Le building

Nita el quicktime.

Phun: Una nova joguina.

Le voilà , aquí teniu un video que parla per si sol.


La tonteria aquesta es gratuïta, funciona tant en windows com en linux, i us la podeu baixar d'aquí:

The Mars Volta a Barnacity

Com alguns ja sabreu (els que no, ara ja ho sabeu) The Mars Volta toquen el dia 1 de març al Razzmatazz.

Aviam si algu més, a part de l'Uri, s'anima i es ve al concert (tot i que el preu de lentrada fa mal: 30€)

Pels qui encara no els conegueu...aqui us deixo un clip de cada un dels 4 albums que han tret.

Del primer disc, que es diu De-Loused in the comatorium, Inertiatic ESP:


Del segon, Frances the Mute, L'Via L'Viaquez:


Del seguent, Amputechture, no tinc cap videoclip oficial, aixi que penjo un video fet per fans. Asilos Magdalena:


I del nou, que ha sortit fa res, The Bedlam in Goliath, tenim Goliath;


I d'aquest últim també, és molt bonaIlyena:


Per aquesta última caldrà pujar el volumen, perquè se sent molt fluixa.

Deutsche Facts Pack #Include Facts 1, 2 & 3

¡Qué cosas tiene Frankfurt Am Main!

Ara que ja he entrat a la dinàmica de publicar Facts, aprofito ja per a escriure aquest post. Té coses curioses que vam veure a Frankfurt aquest gener.

Deutsche Fact nº 1 - Els alemanys sempre paguen per separat

En un sopar que vam fer amb alguns alemanys (devíem ser unes 20 persones), vam veure atònits com a l'hora de pagar, la cambrera s'asseia al costat de cadascú per preguntar-li exactament què havia demanat per sopar. Ens van explicar que això era cultura popular: un alemany no acceptaria mai pagar a l'espanyola, o sigui, el total entre els que sopen = el que pagues.

Tothom paga lo seu, excepte l'últim, que curiosament té consumicions "extra".

Deutsche Fact nº 2 - Els alemanys són menys recatats per compartir taula

Normalment quan entres en una cafeteria i no queden taules, què fas? Mires amb recel els que estan allà tranquil·lament asseguts amb el seu cafetó i te'n vas.

Què fa un alemany a Frankfurt? Tria la taula ocupada que més li agrada que tingui cadires lliures, s'hi asseu i es pren tranquil·lament el seu cafetó. Why not?

Deutsche Fact nº 3 - Massatgistes ambulants

A falta de platja, a Frankfurt les massatgistes (normalment universitàries que es volen treure un sobresou) es passegen directament pels hotels i restaurants a l'hora de sopar. No et posen preu, pagues el que consideris que val el massatge.

La clau?

Grups d'homes de negocis amb símptomes d'estrès o ser uns "babosos" en potència. Així mentre li van fent un massatge al baboso nº1, van repartint miradetes de vici als següents clients potencials.

Aquí us deixo la foto d'aquestes noies tant simpàtiques. Segons votació popular, la de les miradetes més vicioses és la morena.

Italian Facts. Fact nº 3

Conducció temerària!

Quan semblava que ja s'havien acabat els italian facts (podeu veure el Fact 1 i el Fact 2) arriba el tant esperat Fact nº3!

Fins ara sabíem que a Itàlia la conducció és una mica "pericolosa". Em direu... però què de nou té això? Doncs que tinc proves d'una temeritat al quadrat! La següent foto no té desperdici...

Així són els descapotables de Torino. Glamour italiano ;)



PD: A la part de sobre de la foto, podeu apreciar un trosset de Fact nº 2.

Art en moviment

O més aviat, tot el contrari.



Vaja una manera de quedar-se amb la gent.

Aquí la notícia original.

Guitar Rising. El Guitar Hero per homes de veritat!

Des del blog més pesat del món amb els jocs musicals, arriba el que estavem tots(es a dir, jo) esperant.

El joc de guitarres definitiu.

A algu li sona quan vaig dir, "molaria fer un joc a lo guitar hero en la que enxufessis una guitarra de veritat"?

Mala i bona sort, algu se m'ha adelantat amb la idea. Pero que coi! Tampoc ho anava a fer jo.

El joc, que encara està en procés de desenvolupament, es diu Guitar Rising.

Pel que he vist al video, de moment només venen notes sueltes, igual que en el Guitar Hero. Espero que, ja què anira amb guitarres de veritat, hagis de tocar acords sencers. Si no, vaia gràcia...

Gracias Juanan per la notícia.

Patapon

Aquí va un video del que segurament absorvira el meu temps lliure vida durant una temporada.

Porto 1 dia viciant, i per molt txorra que sembli el joc, no es pas fàcil.



Pels qui, després de veure el video, us ho pregunteu :
Sips, estic jugant en japo. Encara no ha sortit en angles.