dimarts, de maig 26, 2009

Redacció tàndem

Feia temps que buscava aquesta tonteria, que vaig veure fa mooolt de temps a yonkis.com, i per fi l'he trobat.

La enganxo tal qual està allà. (de res Alvarito :p)

--------------------------

Recordáis el libro "Los hombres son de Marte, las mujeres de Venus"? Un profesor de lengua inglesa que trabaja en una universidad americana nos ofrece este excelente ejemplo.

"Hoy vamos a experimentar con una nueva forma llamada "historia en tándem".

El proceso es simple. Cada persona se emparejará con la persona que se sienta a su lado. Uno de ellos escribirá entonces el primer párrafo de una historia corta. Su compañero leerá ese primer párrafo y añadirá un segundo párrafo a la historia.
Después, la primera persona añadirá el tercer párrafo y así sucesivamente. Recordad releer lo que se ha escrito cada vez para mantener la coherencia de la historia. Está absolutamente prohibido hablar; la única comunicación entre ambos miembros de la pareja la constituye lo que hay escrito en el papel.

La historia termina cuando ambos estén de acuerdo en que lo ha hecho."

Esto que sigue lo presentaron dos de mis alumnos de lengua: Rebecca y Gary (no voy a poner sus apellidos).
-------
HISTORIA:
(primer párrafo, por Rebecca)

Al principio, Laurie no podía decidir qué tipo de té quería.
La camomila, que solía ser su favorita para las perezosas tardes en casa, ahora le recordaba demasiado a Carl, quien una vez, en tiempos mejores, dijo que le gustaba la camomila. Pero necesitaba mantener a Carl fuera de su mente a toda costa. Su posesividad era sofocante y, si pensaba demasiado en él, volvía a tener ataques de asma. Así que la camomila quedaba descartada.

(segundo párrafo, por Gary)
Mientras tanto, el sargento Carl Harris, jefe del escuadrón de ataque en órbita sobre Skylon 4, tenía cosas más importantes en que pensar que las neuras de una cabeza hueca asmática con la que había pasado una sudorosa noche hacía más de un año. "Sargento Harris a Geoestación 17", dijo en su comunicador transgaláctico. "Órbita polar establecida. Por el momento, sin signos de resistencia..." Pero antes de que pudiera cortar, un rayo de partículas azulado surgió de la nada, haciendo un agujero en la bodega de su nave. La sacudida causada por el impacto le proyectó a través de la cabina.

(Rebecca)
Se golpeó en la cabeza y murió casi instantáneamente, no sin antes sentir un último remordimiento por haber tratado tan mal a la
única mujer que había sentido algo por él. Poco más tarde, la Tierra cesó sus futiles hostilidades contra los pacíficos granjeros de Skylon 4.
"El Congreso ha aprobado una ley para abolir permanentemente la guerra y los viajes espaciales", leyó Laurie una mañana en el periódico.
La noticia la estimuló y aburrió a un tiempo. Miró por la ventana, soñando con su juventud, cuando los días pasaban lentos y despreocupados, sin periódicos que leer, ni televisión que la distrajera de esa sensación de asombro inocente ante todas las maravillas que descubría a su alrededor. "¿Por qué hemos de perder nuestra inocencia para convertirnos en mujeres?", se preguntó melancólicamente.

(Gary)
No sospechaba que le quedaban menos de 10 segundos de vida. A miles de kilómetros sobre la ciudad, la nave nodriza Anu'udriana lanzó el primero de sus misiles de fusión de litio. Los estúpidos pacifistas que hicieron que el Congreso aprobara el Tratado Unilateral de Desarme Aeroespacial habían convertido la Tierra en un blanco indefenso para los imperios hostiles alienígenas que habían determinado destruir la raza humana. Dos horas después de la aprobación del tratado, las naves Anu'udrianas se dirigían a la Tierra con suficiente armamento para pulverizar el planeta entero. Sin nadie que les detuviera, iniciaron de inmediato su diabólico plan. El misil de fusión de litio entró en la atmósfera sin oposición. El Presidente, en su cuartel general secreto submarino junto a la costa de Guam, sintió la tremenda explosión que desintegró a la pobre tonta de Laurie, junto con otros 85 millones de americanos. El Presidente dio un puñetazo en la mesa de conferencias. "¡No podemos consentir esto! ¡Voy a vetar el tratado! ¡Vamos a borrarlos de nuestro cielo!"

(Rebecca)
Esto es absurdo. Me niego a continuar este simulacro de literatura.
Mi compañero de escritura es un adolescente semi-analfabeto, violento chauvinista.

(Gary)
¿Ah, sí? Pues tú eres una neurótica aburrida y ególatra, cuyos intentos de escritura son el equivalente literario del Valium.
"¡Oh! ¿Me tomaré un té de camomila? ¿O debería tomarme algún otro PUTO TÉ?
Oh, no, sólo soy una descerebrada que ha leído demasiadas novelas de Danielle Steele."

(Rebecca)
Gilipollas.

(Gary)
Zorra.

(Rebecca)
¡CABRÓN!

(Gary)
Guarra.

(Rebecca)
¡QUE TE DEN POR EL CULO, NEANDERTHAL!

(Gary)
Anda y tómate un té, puta.

(Profesor)
10. Me ha encantado.

C++ Forward declaration

Ahir vaig descobrir aquesta petita joia.
(Warning! el meu primer post de programació en aquest blog, espero que sigui light. Pels que no sigueu programadors, aqui hi ha un video molt gracios :p )

Imagineu-vos que esteu programant en C++ (suposo que en C també funciona) i us trobeu amb el típic cas de inclusió cíclica.
Es a dir, que tens una classe A i una classe B i que cadascuna hi té declarat un objecte de l'altre classe.

Aquests serien els seus headers.

Aquest seria el fitxer A.h:

-----------------------------------------------
#include "B.h"

class A
{
//objecte de la classe B
B aux;

/* mes coses */
};
-----------------------------------------------

I aquest el B.h:

-----------------------------------------------
#include "A.h"

class B
{
//objecte de la classe A
A aux;

/* mes coses */
};
-----------------------------------------------

A simple vista, sembla que això hagi de funcionar i tal i qual, pero si ho intenteu compilar, el compilador us dirà que nanai, que tenim un problema de dependencia cíclica. Una especie d'abraçada mortal.

Cuidadorl! Abraçada mortal!

Aqui és on ve el forward declaration al rescat.
La idea es que si en el header d'una classe hi fas referència a una altra, pero no l'utilitza ni l'hereta, pots declarar per adelantat que existeix aquesta classe sense la necesitat de definir-la.
El compilador s'ho creurà i confiarà en que més endevant ja hi trobarà aquesta definició.

És a dir, que el cas de més a munt es convertiria en:


Fitxer A.h:

-----------------------------------------------
class B; /*hem canviat el include per aquesta declaració per adelantat.*/

class A
{
//objecte de la classe B
B aux;

/* mes coses */
};
-----------------------------------------------


Fitxer B.h:

-----------------------------------------------
class A; /*aqui tres quarts del mateix*/

class B
{
//objecte de la classe A
A aux;

/* mes coses */
};
-----------------------------------------------

Per que això funcioni be, en algun moment s'han de definir aquestes classes, així que tocara afegir els 2 includes.
On els posem? Dons en els fitxers A.cpp i B.cpp.

Fitxer A.cpp:

-----------------------------------------------
#include "B.h"

/* mes coses */
-----------------------------------------------

Fitxer B.cpp:

-----------------------------------------------
#include "A.h"

/* mes coses */
-----------------------------------------------

Un efecte secundari que te fer les coses d'aquesta manera és una, sempre desitjable, reducció del temps de compilació.
Ja que si es modifica i recompila la classe A, com que B.h ja no inclueix A.h, ja no es recompila (de fet el fitxer A.cpp si que ho faria) , per tant, totes les clases que inclouen B.h tampoc s'han de recompilar, pel que estem evitant el tornar a generar de totes les clases que formin part de l'arbre de dependencia que comença en A.
Guay no?

Doncs aqui acaba el sermon d'avui.

Espero que als colegues fibers (molts dels que segueixen el blog) , que els hi agradi C++ (una petita fracció d'aquests) , i que encara no coneguessin la tonteria aquesta (tornem a reduir el public, lol ), els hi hagi servit per algo.

dimarts, de maig 12, 2009

Paridas variades

La setmana pasada em van pasar un parell de links graciosos (la majoria una mica antics) que no puc evitar postejar.

Començarem sent una mica cruels, cosa que sabeu que m'encanta, deixant-vos unes quantes fotos que penja la gent per lligar per internetecs.

Un parell de videos dels millors lluitadors del món:

-Pasha buscant l'equilibri en els boscs de Russia.

-I la nova rencarnació del Dalai-Lama (per que el mestre D.L. ha de saber Kung fu, oi?)



Yeah! I'm a ninja!

dimecres, de maig 06, 2009

Plantes i zombies

Ja sabeu que a mi m'agraden els jocs tirant a "hardcores" per dir-ho d'alguna manera.
Pero avui he probat aquesta demo i l'he trobat genial.

Aviam que us sembla.

Plants vs Zombies

Video, que de lo gayer que és, enganxa.

dilluns, de maig 04, 2009

Nou video del Vapor Mayhem

Pels que no seguiu el blog del Vapor Mayhem, el nostre projecte del master, us penjo aqui el nou video del joc que estem fent.
Acabat de sortir del forn.



Basicament és el mateix video que vam fer per la primera entrega, amb un motor més madur.

diumenge, de maig 03, 2009

MUTO , un graffitti animat

Pedazo currada (paranoies apart) que s'han pegat els creadors d'això:



De fet, incrusto el video de youtube perquè el de vimeo no es pot.
De totes formes aquest és el link original.