Svenska Facts

Bojos pel self service.

Aquesta Setmana Santa hem estat visitant Stokholm i hi ha dos coses que ens han cridat l'atenció: el tipus de restaurants que hi ha allà i la valentia de les sueques.

Respecte al tema dels restaurants, gairebé la majoria són self service. Tu entres, vas directe a la barra, demanes el teu plat, pagues i ja més tranquil·lament, com si fossis a casa teva t'agafes tota la resta: coberts, amanida de col amb pebre (que no falti!), begudes, gots i demés. Fins i tot els restaurants japonesos funcionen de la mateixa forma. Sopa de miso i te verd a granel.

Deixo una imatge d'una paradeta d'aquestes. Vam fer la foto d'estrangis no fos cas que pensessin que érem (més) guiris (del que som), jeje

Per l'altra banda està la valentia de les sueques. Quan a -5ºC a penes teníem temps d'amagar el nas entre els plecs de la bufanda, les sueques es passejaven en mitgetes i faldilla com si estiguéssim en ple estiu... brrrr! Quin fred!

Si veient aquests Facts us agafen ganes de visitar Stokholm, però esteu indecisos perquè Newcastle també us atrau molt, deixo un vídeo que pot ajudar a prendre aquesta difícil decisió:

Per fi, QVMT 3ra temporada.

Després de posar-vos els trailers de -Que vida mas triste- , ja s'em pasava avisar-os de que la tercera temporada ja ha començat.
En concret, ja porten 3 episodis:

Aquí els teniu:

Episodi 1:




Episodi 2:



Episodi 3:

MR. Driller clon (vicio! vicio!)

Despres de viciarme infinitament a la demo del Mr. Driller del Xbox live, he trobat un clon megacutre, per internet. Però bueno, millor que res. Tot i així és bastant divertit, i més difícil que l'original. Soble els gràfics.... els gràfics fan pena XD

Aqui el teniu.

El joc de la vida

Avui he tingut ua visita amb el tutor del projecte per parlar del meu projecte dels algoritmes genètics.
La gràcia dels algoritmes genètics, no es la de resoldre problemes, sino que fan que tota conversa degeneri sobre temes biologics diversos.

En una d'aquestes divagacions avui he descobert el joc de la vida.
En resum: es tracta d'una simulació de cel·lules, que estan en una cuadricula i en cada casella poden apareixer o desapareixer cel·lules depenent de les caselles ocupades que tinguin al voltant.

Aqui hi podreu jugar. (Botonet que posa "Enjoy life")

Sembla mentida com unes regles tan senzilles puguin crear unes estructures tan complexes. Visca el Caos.

Quan us canseu de jugar, probeu de carregar(boto Open) patrons ja fets.
El Breeder, per exemple, és flipant. (sobretot en el zoom 0)

Atenció, el joc enganxa.

Rabo Art

Ultimament no estic molt inspirat, ni amb el blog ni amb el PFC. Menys mal que tinc algun que altre post preparat de recanvi (potser això no s'explica?) i a la Nadia preparant "facts" de diferents països.

La questió és que despres de veure, ja fa temps, la película de Superbad (Supersalidos), vaig quedar encantat amb una part d'aquesta: els credits.

Unes obres de art força curioses, i un tant obscenes.

StormBastard is proud to introduce: El nen que no podia deixar de dibuixar rabos.