Tots els colgaos d'internet en un sol clip de Weezer

L'altre dia, el 25, es veu que era el dia de l'orgull friki i per una extranya casualitat, uns dies mes tard vaig descobrir aquest clip de Weezer.

Weezer - Pork and Beans


És un tremendo recopilatori de "personatges" (es a dir, colgaos!) mítics del youtube.
No sabria si preocupar-me o no al veure que conec a la majoria, i bé, els que no coneixia abans del clip ara ja se qui són.

Bueno, no puc fer-vos sentir curiositat i despres deixar-os penjats, així que aquí llistaré, per ordre d'aparició, tots els persons que he reconegut.

Aquí la vostra dosis de sabiduria:

-Canon rock
-Numa Numa Boy
-La ardilla més famosa de la red
-Furia nunchaku.
-Diet coke and mentos experiments
-Record guines de posar-se samarretes
-La deplorable "Leave britney alone"
-All your base are belong to us Aquesta potser és massa friki per alguns, és un joc que s'ha fet famós per la traducció del japonés al anglés d'aquesta seqüència.
-Miss Teen USA South Carolina 2007
-Evolution of dance
-Chocolate rain
-Daft Hands
-Daft Bodies
-It's Peanut Butter Jelly Time!
-Charlie the unicorn Aquest surt de fondo cap al final quan es barregen tots al estudi.

Hi ha un parell o tres de referencies que no tinc ni idea d'on surten, però bàsicament, aquest és un bon resum.

Cascs per tots els gustos.

El dissabe passat vaig posar aquests cascs a la web de totmoto.

Ho comento perquè són els cascs més xungos que he vist mai.
Un gòtic (perquè no crec que ningu més compri un casc d'aquests) que es foti un pinyo amb tots aquests remaxes i punxes, com a mínim, s'ha de quedar clavat al terre.

I ja que parlo de cascs curiosos, el mateix dia vaig penjar aquests altres cascs per a tios durs de veritat. Que com diria un colega de la universitat, pixen filferro i caguen napalm.

Algu ha dit spam?
Nahhhh.

Bofh a la espanyola

Avui el Juanan m'ha linkat aquest blog: Wardog y el Mundo

Es un bofh que explica les seves historietes per una empresa anomenada killminds.
M'ha tingut enganxat tot el dia.

Hi ha perles com la seguent:

"Tiro del cable de corriente.
-¡Qué has hecho!
-Ha sido sin querer. ¿Habías guardado?
-¡No!
-Mejor, así te queda más espacio en el disco duro."

No apte per lusers (si, amb u)

Una mica més de cultura b.a.s.u.r.a

L'altre dia van arribar un carregament de semmarretes freacs que vam comprar entre uns colegues a Don Robot.

Va arribar una a la qual el meu nivell de frikisme no hi arribava. Posava: "Machete".

Això es va remediar veient aquest video.



Obviament encara no he tingut temps de veure la sessio de Grindhouse del Tarantino and cia. I per tant no havia vist cap dels mítics trailers falsos.

El millor doblatge de la història dels videojocs

Avui al despatx, parlant de jocs de pirates, m'han ensenyat una joia de video:
El que possiblement és el pitjor doblatge de l'historia dels jocs comercials.

Aqui va la perla:


Super virreina-choleitor!

La Confusion, finiquitada.

Per fi m’he acabat el 2on llibre de la Confusion, que alhora és el segon volum del anomenat Ciclo Barroco de Neal Stephenson.

Dic per fi per què deu fer ja 5 anys que vaig fer el meu primer intent fracassat de començar el primer llibre del Criptonomicon. Aleshores encara no estava preparat per un llibre tan dens.
Va ser un sant Jordi, que em van regalar aquest llibre i va néixer una llegenda.
(De fet en van néixer 2, ja que aquell mateix any jo vaig correspondre al regal amb el Juego de tronos, el primer llibre d’una altra saga que té tela)
La qüestió és que a la segona va entrar, i vaig disfrutar com un "enano".
Després, amb la segona i tercera part em vaig partir la caixa com no ho havia fet amb cap altre llibre, i això que se suposa que és un llibre seriós.

Al cap d’un temps, sense preses ja què el criptonomicon és autoconclusiu, vaig començar amb el primer llibre de la serie Azogue (que alhora és el primer volum del ciclo barroco, on els protagonistes son els avantpassats del criptonomicon).
Potser vaig trigar bastant pensant que era impossible que l’autor superés el nivell del Criptonomicon.

Anava errat, vaig devorar el toston que es el primer llibre del Azogue.

Hi ha qui diu, que aquest llibre es una espècie de firewall que filtra a la gent que no mereix disfrutar del cicle barroc. Si és així, bé em vaig saltar el firewall i vaig atacar el segon (molt canyer) i el tercer llibre.
Aquí apareixen Jack Mediapicha Shaftoe i la Duquesa Eliza, els 2 personatges més "liantes" que he vist mai. Cadascú amb el seu estil: ell a cop d’espasa i ella a cop de talonari (o l’equivalent de l’època)

I finalment he arribat als 2 llibres de la Confusion, en comparació amb els quals, les aventures d'aquests 2 persons en els anteriors llibres es podrien considerar un bermut.

Nomes tenen una descripció: Super Epic.
Quant ja donava a cert personatge per mort, apareix i monta tals pollos que et fa preguntar si realment amb els 40 anys que té de vida es poden fer tantes coses.

Ara toca el tercer volum del cicle, anomenat El Sistema del Mundo, que espero que mantingui el nivell. (Per sort molta gent que l'ha llegit afirma que així és)

I a que ve aquest rollo? Suposo que m’encanta fer spam de les coses que m’agraden.

Un consell per qui es decideixi a llegir aquests llibres: Armeu-vos de paciència i sentit del humor (el del autor a vegades és bastant negre), no és un Harry Potter o un Codigo da Vinci