La Confusion, finiquitada.

Per fi m’he acabat el 2on llibre de la Confusion, que alhora és el segon volum del anomenat Ciclo Barroco de Neal Stephenson.

Dic per fi per què deu fer ja 5 anys que vaig fer el meu primer intent fracassat de començar el primer llibre del Criptonomicon. Aleshores encara no estava preparat per un llibre tan dens.
Va ser un sant Jordi, que em van regalar aquest llibre i va néixer una llegenda.
(De fet en van néixer 2, ja que aquell mateix any jo vaig correspondre al regal amb el Juego de tronos, el primer llibre d’una altra saga que té tela)
La qüestió és que a la segona va entrar, i vaig disfrutar com un "enano".
Després, amb la segona i tercera part em vaig partir la caixa com no ho havia fet amb cap altre llibre, i això que se suposa que és un llibre seriós.

Al cap d’un temps, sense preses ja què el criptonomicon és autoconclusiu, vaig començar amb el primer llibre de la serie Azogue (que alhora és el primer volum del ciclo barroco, on els protagonistes son els avantpassats del criptonomicon).
Potser vaig trigar bastant pensant que era impossible que l’autor superés el nivell del Criptonomicon.

Anava errat, vaig devorar el toston que es el primer llibre del Azogue.

Hi ha qui diu, que aquest llibre es una espècie de firewall que filtra a la gent que no mereix disfrutar del cicle barroc. Si és així, bé em vaig saltar el firewall i vaig atacar el segon (molt canyer) i el tercer llibre.
Aquí apareixen Jack Mediapicha Shaftoe i la Duquesa Eliza, els 2 personatges més "liantes" que he vist mai. Cadascú amb el seu estil: ell a cop d’espasa i ella a cop de talonari (o l’equivalent de l’època)

I finalment he arribat als 2 llibres de la Confusion, en comparació amb els quals, les aventures d'aquests 2 persons en els anteriors llibres es podrien considerar un bermut.

Nomes tenen una descripció: Super Epic.
Quant ja donava a cert personatge per mort, apareix i monta tals pollos que et fa preguntar si realment amb els 40 anys que té de vida es poden fer tantes coses.

Ara toca el tercer volum del cicle, anomenat El Sistema del Mundo, que espero que mantingui el nivell. (Per sort molta gent que l'ha llegit afirma que així és)

I a que ve aquest rollo? Suposo que m’encanta fer spam de les coses que m’agraden.

Un consell per qui es decideixi a llegir aquests llibres: Armeu-vos de paciència i sentit del humor (el del autor a vegades és bastant negre), no és un Harry Potter o un Codigo da Vinci